La veritat és que no sé que dir. Fa molt que no escric, és deveres. Tampoc tinc un motiu especialment tangible per a fer-ho. Durant temps he estat navegant i observant diferents tipus de pensaments i expressions a blogs de molt diferent procedència, i això m'ha fet vore sentiments molt profunds de gent a la qual ni conec, de vegades personalment, d'altres... interiorment. Tampoc és que jo tinga molt a dir al món sencer sobre la existència humana, però he descobert una coseta que tal vegada puga ajudar algú, i que a mi ara és el que em volta pel cap. No pretenc ensenyar ningú, tan sols vaig a contar com va a ser la meua experiència, i parlen en futur... sí, en futur, perque aquest es el...
DIARI D'UNA CASA
